Se impone, más que nunca, el rigor crítico para desvelar falsas legitimaciones, los nexos artificiales que se establecen entre pasado y presente. Por lo pronto, se trata de penetrar en las entrañas de la construcción de los mitos. Estos nacen y mueren en función de lógicas históricas e ideológicas. La misión del historiador es separar el grano de la cizaña. Los mitos no deben ser otra cosa que objetos históricos en sí mismos examinados bajo el prisma de la razón y desde la exigencia de la honestidad. Se trata de demostrar su relativismo histórico, la multiplicidad de lecturas funcionales que ofrecen a lo largo del tiempo y en función de la identidad de sus intérpretes.

Ricardo García Cárcel en La herencia del pasado. Premio Nacional de Historia (2012)

... nuestro destino era PRESTAR ATENCIÓN Y DESCANSAR en cada una de las minúsculas revelaciones que se habían ido abriendo a nuestro paso; cada una de las cuales, a su vez, nos aconsejaba no buscar ningún destino, ni mucho menos un destino feliz. Sólo de ese modo se lucha contra la asfixia y la angustia del tiempo y del dueño de la cortinilla; prestando atención a lo que se ENCUENTRA, y no a lo que se BUSCA.

Félix de Azúa en Historia de un idiota contada por él mismo (1986)

Cuando el saber se especializa, crece el volumen total de la cultura. Ésta es la ilusión y consuelo de los especialistas. ¡Lo que sabemos entre todos! Oh, eso es lo que no sabe nadie!

Antonio Machado en Juan de Mairena (1936)

History has many cunning passages, contrived corridors
And issues, deceives with whispering ambitions,
Guides us by vanities

T. S. Eliot en Gerontion (1920)


sábado, 31 de marzo de 2012

Història i memòria - Discurs

Bibliografia recent sobre aquest tema




















 En aquestos darrers anys hem pogut observar com la idea de memòria històrica ha produït un important debat a la nostra societat. L'aprovació de la Llei de Memòria Històrica, la creació d'un Memorial Democràtic o l'enjudiciament de personalitats del règim franquista per part del jutge Baltasar Garzón són elements que ens porten a reflexionar sobre el passat, el present i el futur de la democràcia espanyola. Ningú pot negar que un dels factors que articulen la identitat de qualsevol societat es la relació amb la seva història. 
La idea de memòria històrica té moltes implicacions. Amb aquest discurs, el que pretenc és considerar per separat dos conceptes que aquí surten barrejats: els de història i memòria. Comencem pel primer. Que és la història? Aquesta no és una pregunta fàcil. S'han dedicat llibres sencers a elaborar una resposta satisfactòria, com el de Edward Hallet Carr, i podem dir que pràcticament hi ha tantes definicions d'història com historiadors.
La paraula història ha portat sempre a una doble confusió. Per una banda la entenem com a passat, com tot allò que es perd en el record. La fem servir vulgarment en frases com la historia ens ha ensenyat, la història és repeteix o farem història.
Per altra banda tenim la història entesa com a coneixement, com a disciplina d'estudi. Una disciplina que examina críticament les restes d'aquest passat i a partir de les quals l'intenta comprendre, explicar. En definitiva, donar sentit. Aquestos vestigis poden ser documents, testimonis, restes materials o imatges, i l'investigador els ha d'interrogar amb les preguntes i els mètodes adequats.
L'estatus científic de la història és una de les grans discussions acadèmiques que no semblen acabar mai. Per la meva banda, optaré per considerar que sí és una ciència: generem hipòtesis de treball, i examinem amb rigorositat els documents amb l'objectiu de confirmar o desmentir el nostre plantejament inicial. Busquem així,establir unes conclusions generals que ens permeten comprendre una mica més com funcionaven les societats en el passat. La història és, des de aquest punt de vista, un producte intel·lectual, fruit d'una disciplina, que anomenem historiografia (del grec historia i grafos, escriptura de la història).
Aquesta definició d'història és la que adoptarem en aquesta exposició. Ara podem passar a examinar el segon concepte: la memòria. La memòria la podem definir com la capacitat de recordar i representar-nos experiències passades. Es tracta d'un procés mental que ens permet assimilar les nostres vivències i projectar-les mentalment en el nostre present.
Aquest significat seria el que es refereix a la dimensió més personal, més individual. Ara bé, quan es parla de memòria històrica ens referim a una memòria, col·lectiva, de grup. Llavors, entrem en un terreny més incert, ja que ens referim a un discurs cultural i social. La memòria individual té alguns inconvenients propis, als quals haurem de sumar les complicacions que es deriven d'aquesta dimensió col·lectiva. Citaré cinc problemes que fan de la memòria, una via de coneixement poc fiable i molt confusa per entendre el passat.
Per començar, és selectiva. Es recorda només una part del tot, degut a l'inevitable procés en que es discrimina allò que considerem transcendental del que considerem trivial. Això ens portaria immediatament a la segona qüestió, la parcialitat. La importància d'un fet històric pot dependre molt del context i de l'emissor que el jutja. En tercer lloc, cal apuntar que la memòria canvia constantment. El record que en uns anys pot semblar molt destacat, en un altre temps amb altres preocupacions o valors, no té perquè tenir-se en compte. O simplement, pot caure en l'oblit. Pel contrari, la necessitat pot portar-nos a cercar en el nostre passat experiències que havíem deixat enrere. En quart lloc, és múltiple. En una societat existeixen sectors diferenciats amb interessos i mentalitats diferents o fins i tot en conflicte. Cadascun te la seva peculiar manera de veure's emmirallat a si mateix en el passat. Per tant, potser caldria parlar de memòries en comptes de memòria. I per acabar, la memòria es projecta en el present amb una intenció política. Els elements del passat es poden recuperar i ficar-les al servei d'un projecte ideològic. Per tant, entren en joc les creences, les emocions i els judicis de valor.
Evidentment, s'ha de tenir consciencia de la història i de quin ha estat el nostre passat. Ara bé, al fer memòria elaborem una representació esbiaixada on recordem allò que volem recordar. Per això, considero com diu el historiador Santos Julià, que hem de fer un elogi de la història per aquestos temps de memòria. No es tracta tant de recordar, sinó de saber o no saber.
La tasca dels intel·lectuals, pensadors i mestres ha de ser el de pensar amb esperit crític i visió de conjunt. Si l'historiador escriu ideologia, i no ciència, les conseqüències poden ser nefastes ja que hi haurien tantes històries com interessos contraposats. La pregunta queda en l'aire: quina hauria de ser la funció social del historiador? Això ho podríem respondre en un altre discurs, però finalitzaré amb unes paraules de Margaret McMillan:
Deberíamos mostrar cautela ante las reivindicaciones grandilocuentes en nombre de la historia, o ante aquellos que aseguran haber descubierto la verdad de una vez para siempre. Al final el único consejo que puedo dar es: úsela, disfrútela, pero trate siempre la historia con cuidado.

No hay comentarios:

Publicar un comentario